Quan els rivals del Barça els passen les alineacions dels partits, els seus laterals esquerres esbufeguen i s'empassen saliva pensant en el que se'ls ve a sobre. En la majoria de les ocasions tindrà davant la banda dreta més potent i determinant del món. Cap altra, ni la dels finalistes de la Champions League, ofereix registres semblants. La connexió Alves-Xavi-Messi causa estralls allà per on passa, sense miraments, arrasant amb tot. Formen una connexió letal. Creen, s'entenen i transformen. Entre els tres sumen 54 gols dels 131 aconseguits pels blaugrana en el còmput de les sis competicions però el més destacat és la seva estadística en passades de gol. 38 en total. No és d'estranyar que fitxar costi 500 milions. És cert que el Barça es mou circulant a gran velocitat, canviant posicions contínuament. Que Xavi dirigeix per tot el camp i que un Messi amb llibertat d'acció forada qualsevol defensa. Entri per on entri. Però quan el trident s'associa per la dreta, l'autopista cap al gol és directa. El peatge que el paguin els altres. Que l'hi preguntin al Estudiantes argentí. Un centre d'Alves rematat per Messi amb el pit, amb l'escut, va valer un Mundial de Clubs. Va ser, sens dubte, la passada de gol més brillant de la temporada.

No podrem guanyar la Champions al Bernabèu, però encara ens queda la lliga.